26 de març 2017

- BH Especial dama 1960


Després d'un any d'espera, per fi he pogut acabar de restaurar aquesta Especial BH, una bicicleta de passeig de la millor qualitat sortida dels forns d'Eibar a principi dels anys 60, o abans!
Una màquina de luxe, elegant, robusta i bonica.
Hauria estat abandonada i en desús durant molts anys, probablement dècades. Realment estava en molt mal estat i amb una brutícia incrustada com poques vegades he tastat.
L'objectiu ha estat treure-li tota la porqueria, mantenir tota l'originalitat possible i deixar-la en bon estat de funcionament.
Les esgarrapades i l'emigració dels cromats manifesten els més de 50 anys de vida, i el que queda és el què hi havia quan va sortir de fàbrica. Hi ha qui li agrada renovar pintures i cromats i deixar la bicicleta tal com havia nascut, ho respecto i hi ha treballs admirables, però per mi segueix provocant més atracció mantenir viu tot el què ha arribat als nostres dies. Veure les cicatrius i les no-cicatrius.



El seu "abans" feia por. En l'anterior post ja hem vist la restauració de les rodes. La resta de la bici va ser igualment feixuc i entretingut de fer. Treure la brutícia i l'òxid i protegir les superfícies amb cera de carrosseries. També difícil ha estat la posta a punt dels mecanismes, sobretot els frens de varilles,
El seient i els pedals no són originals però a resta de peces si.

















Hi faltaria una manxa, posar en funcionament la il·luminació, uns pedals més antics, la reixeta per el parafang posterior, un timbre... coses que no són urgents i necessiten el seu temps, per anar completant aquesta magnífica "abuelita".
Gràcies Lluís per l'espera i la paciència. Que gaudiu molt d'ella!

22 de març 2017

*** restaurar unes rodes velles


De vegades ens trobem amb unes  rodes en molt mal estat. Rovellades, brutes, talment inservibles. El dilema es presenta i ens preguntem si val la pena restaurar-les.




Per prendre una decisió correcta hem de valorar diversos factors.
Per una banda cal mirar si podran servir, si giren, si la llanta té cops i doblegades, també si els caps dels radis es descargolen bé i es podran desmuntar sense haver de trencar-los, també si els carrets i eixos estan vius i tenen possibilitats de tornar a ser ells mateixos.

Per altra part, hem de saber si seria fàcil substituir aquestes rodes per unes altres. En el cas de les rodes per frens de varilles no resulta fàcil trobar recanvis, i el material original de la bicicleta esdevé doblement valuós.

Aquestes rodes pertanyen a una BH Gacela de dama dels anys 60, i malgrat el mal aspecte que tenien, tots els factors eren favorables a restaurar-les.

Els passos i ordre a seguir són els mateixos que en qualsevol roda, aquí únicament canvia la dificultat i lentitud en executar-los degut al mal estat de les peces. La brutícia estava gairebé fossilitzada.

1-Treure neumàtics. 
Mirar de conservar la cinta de cotó que separa i protegeix la càmera dels caps dels radis. Aquests neumàtics van sortir difícilment, va fer falta tallar-los en part, per tot hi ha una primera vegada!

2-Treure el pinyó. 
Amb l’extractor adequat, com explicàvem al post “*** treure pinyons ”. 
També en aquest cas treure el pinyó fixe de l'altre costat que moltes bicicletes d’aquella època incorporaven.




3-Desmuntar radis. 
Va bé humitejar els caps dels radis amb oli tipus “6 en 1”. 
Atenció en no perdre cap arandela ovalada que duien aquest tipus de llantes. També cal anar en compte a no barrejar radis d'ambdues rodes (els de davant acostumen a ser uns mm més llargs).





4-Netejar peces.
Els radis. 
Amb aigua calenta, sabó i nanes (fregalls de cuina, de tirabuixons d’acer inoxidable). És qüestió de fregar fort. Els dos extrems dels radis també els passo per el raspall de pues muntat al taladre i fixat al cargol de banc. 
Si els radis estan molt oxidats podem mirar de substituir-los per uns altres en millor estat, però que no siguin nous i brillants (aquí cantarien massa!)
Els caps dels radis i arandeles ovalades  també es renoven amb el raspall de pues.



Els carrets. 
Al vell post “*** Va de Hubs“ hi vam veure com rejovenir aquestes peces vitals de les rodes.
Aquests carrets BH porten un logo molt poc vist, amb una gacela dibuixada, i tapeta del forat de l'engrassador.




Les llantes. 
També aigua, sabó, nanes i fregar fort. El més gros de l’òxid marxa i queda una superfície llisa. Després fa falta protegir la superfície perquè l’òxid no torni a revifar. Es podria fer amb oli, però no serveix per la pista de frenada. Una bona manera és cobrir la llanta amb cera de carrosseries.
La possibilitat de tornar a cromar llantes resulta cara i comporta restaurar la bicicleta d’una manera total, pintar, calques, cuidar l’acabat impecable de totes les peces... això també esborra l’antiguitat i l’originalitat de la bicicleta.





Quan és tot net ja podem reconstruir. 
Vam veure com radiar rodes al post “*** sobre rodes 1: RADIAR “. 
Una mica d'oli a la rosca dels radis i a les arandeles ovalades ajuda a la mecànica del muntatge.
Alinear bé aquesta mena de rodes antigues és complicat, i és pràcticament impossible que quedin perfectes, però no cal capficar-s’hi. Oscil·lacions de 1 o 2 mm poden passar per bons. També perquè després, quan muntem els neumàtics, tampoc aquests ajusten a la perfecció. Al ser rodes gruixudes per bicicleta de passeig aquest problema no és tant important com, per exemple, en una bicicleta de corredor.




El resultat final és antiguitat neta que torna a funcionar després de molt de temps.
L’aspecte vell  pren un valor estètic que no aconseguiria cap roda nova cromada i brillant.
L’esforç val la pena.

D’aquí uns dies us ensenyaré aquesta BH sencera.


Salutacions!

17 de març 2017

OPEN TRIAL CLASSIC 2017


Torna una temporada més de trial amb bicicletes clàssiques!
La cosa comença aquest proper diumenge a l'Ametlla del Vallès. És la millor manera de retre homenatge i mantenir en forma les velles glòries de l'equilibri trialero.  Ànims!


SPT: Sant Pere de Torelló, vall del Ges, nord d’Osona, 100 quilòmetres al nord de Barcelona... per situar-nos... 08572, codi postal... pel GPS, per si us animeu a venir aquest juliol... amb la bicicleta... que què hi ha?  Doncs dos events importants:  El diumenge dia 2 es farà la 4ª edició del Trial Classic SPT, puntuable per el campionat de bicicletes clàssiques de trial. Com en altres edicions es farà a la fresca zona de La Riera, també 8 zones, dues voltes, aquest any amb les zones desdoblades per els diferents nivells. A la organització el club BIKETRIAL SPT.  Hi ha zona d’acampada i per autocaravanes per qui vulgui venir el dia abans.   A la web de ----- hi ha tota la informació sobre reglamentació i inscripcions.  Redordar que la participació és oberta a tothom, federats o no, amb bicicletes clàssiques o modernes.    L’altre event que es farà aquí al poble és la 2ª pujada Bellmunt amb bicis retro. L’any passat un grup de friquis de la zona van fer una pujada d’aquestes, amb bicicletes antigues, tipus BH de passeig (i d’altres), malgrat la suada dels 6 kms de pujada forta, s’ho van passar pipa(alguns anaven disfressats, a mig camí hi havia una piscina muntada, a la baixada alguns frens s’escalfaven molt i les llantes bullien!! Jajaja!!  Hi ha un video penjat i tenen un grup de facebook, des d’on es fa bullir l’olla. La cosa és que aquest any ho pensen repetir: diversió assegurada! Pot venir tothom qui tingui ganes, amb biccletes clàssiques tipus BH de passeig, o Californies, el què es tingui a mà, dels anys 80’s o anteriors, com més retro i frikis millor. No és obligatori anar disfressat ni tampoc hi ha inscripcions. La pujada al Santuari és dura però s’anirà pianopiano fent parades sovint per recuperar l’alè i contemplar les vistes. El rellotge no compta! Això serà el diumenge dia 9, no us ho perdeu! Les vistes dels del Santuari de Bellmunt són magnífiques . A més vaure i posar al límit velles bicicletes de passeig també té el seu alicient!!

 Podeu trobar tota la informació a www.trialevolution.com

11 de març 2017

Principios del oficio de lo que se trata


           Ensamblar una bicicleta, he ahí el artilugio emocionante.

A veces se construye una bici en una tarde, con ligereza, armando las piezas al ritmo de la intuición. Eso es crear rápido.  
En estos casos, el aspecto externo no importa, o importa bien poco. La suciedad y las desgarraduras del pasado bicicletero no afectan la intención última, que no es otra que la de reconstruir una máquina a pedales que funcione bien: que vaya lo mejor posible. 
De ahí emerge la diversión que impregna esta forma veloz de restaurar bicicletas viejas.

Otra manera de proceder es la forma pausada. Puede llevar días o meses cumplir el objetivo. El limpiar y y el recomponer abarcan un largo camino de trabajo, paciencia y perseverancia. La diversión apenas aparece en la rutinaria tarea. La obra final es pulcra, impresionante por su resultado: honora la bici.
  
            Entre este blanco y este negro se extiende una variada gama de grises, sublime cada una en su franja, temblorosas en el contraste.



 El meu pare, en Non, 1946 o 1947, la bicicleta de l'avi i una admiradora.